Estructura de l'obra

La primera part Contè:
-La Divisa
-Foc de pales I,II,III,IV,V
-Tombant (XII)
-Fogera Juana (IX)
-Bruixa de dol (XIII)

La major part de versos son d'art menor i rima asonant per tant no son cultes i esl de bruixa de dol son sonets amb versos decasíl·labs.
Temes:
Segueixen una cronología: Des dels records d'infantesa, la seva primera relació amorosa, la desfeta de la relació, el comnpromis i la presa de conciencia del fet de ser dona, i el pas del jo i de la solitud cap al nosaltres feminista i solidari.

La segona part conté:
-Avui les fades i les bruixes s'estimen
-Els nuvols duien confeti a les butxaques (8)
-Sense llops ni destrals (6)
-8 de maig.
La major part d'aquesta segona part estan dedicats.

Vuit de març

Aquesta poesia està escrita per Maria Merçè Marçal, és troba al llibre de "Bruixa de dol"

Aquesta poesia és la que dona fia a l'obra i és titula " Vuit de març", el dia en que és reconeiz a la dona pel seu treball.

Aquest poema a nivell formal consta de cinc estrofes. Aquestes estrofes no tenen una rima fixa. Podem trobar molts encabalgaments o metàfores.

A nivell de contingut per estrofes ens vol dir:

1ª Estrofa: Ens diu que les dones tenen la finestra oberta per a ser reconegudes pel seu treball, entre tot el cel hi ha una petita oportunitat.

2ª Estrofa: Fan una foguera per sentir-se lliures, les bruixes( les dones) de totes les edats seràn reconegudes. Deixaràn tot el seu treball a casa.

3ª Estrofa: Deixaran tot el treball per fer el foc, el foc de la llibertat.

4ª Estrofa: Que la cendra no la vendran ja que aquesta és la llibertat. Que comença la flama, la vida i l'escut són les mans, és a dir l'escut és el treball per a ser reconegudes com a dones treballadores.

5ª Estrofa: El fum del foc és l'inici de la llibertat com a dona, que tot aixó és celebrerà aquest dia. Que la paraula DONA creixerà amb llibertat.

Aquesta poesia ens dona a coneixer la dona treballadora, com bé ens diu el títol, vuit de març és el reconeixement a la dona per ser treballadora.

utilitza diverses metàfores, com el foc que te coma a significat la llibertat, la cendra i el fum.

Així doncs el tema de la poesia és la dona treballadora, l'alliberament així d'elles, deixant per un dia el treball de casa, la dona celebra així el seu dia de llibertat i receneixement.

Sense llops ni destrals( cel negre)

Ens mena als homes com els llops de tot, és a dir ens compara el símbol masculí, amb el llop.

Els llops podrien ser els homes una cualitat que fa que les dones siguin inferiors a ells.

les destrals són armes coniderades per a homes, per tenir a les dones.

Aquí hi podem veure un petit homenatge, el de dica a una amiga seva.

cel negre, és el titol d'aquesta obra, el podem relacionar amb l'amargor i la por de la nit.

Al primer paràgraf l'autora li sogereix a una altra persona repartir-se la poma (la fruita prohibida), que podria ser una relació amorosa.al segon paragraf ens mena els homes com a únics amor del món.

Al terçer paragraf és questiona si podrà o no anarse'n d'aquest camí.Si pot sortir del camí, sorttira de l'amargor que li està produint aquest camí, y poder estar així en llibertat.

el poema és esperançador, ja que ens acaba dientos que te l'esperança de poder sortir-se d'aixó. La relació secreta que mantenen les dues dones és ara impossible, però potser, en un futur, serà possible.

Bruixa de dol

Bruixa de dol (poesia) I part (zodíac):

Aquesta poesia està escrita per Maria Mercè Marçal, és troba al llibre de "Bruixa de dol". Aquesta poesia és titula bruixa de dol i és la primera part del conjunt de poesies, aquesta anomenada amb el nom de zodíac.
Aquesta poema a nivell formal, consta de quatre estrofes de quatre i tres versos. té una rima entre versos.
Està estructurada en quatre estrofes de quatre i tres versos, tots d'art major. podem veure llabors que és tracta d'un sonet.
hi podem trobar diversos encabalgaments:
- la línea tres és segueix amb la quatre.
- la línea cinc és segueix amb la sis.
- la línea deu és segueix amb la onze.
-la línea tretze és segueix amb la catorze.

Aquest sonet consta de quatre estrofes on, la primera fa de introducció, la segona de desenvolupament del poema i on finalment la tercera i la quarta fan la conclusió o desedlñlaç.

Hi podem també destacar la cesura que hi trobem en algun d'aquests versos, el vers tres o la sis.
Així doncs, a nivell de contingut, aquesta poesia per estrofes el seu significat és:

1ª estrofa: ens parla en primera persona, dient-nos que els seus records els vol guardar en una maleta i que no vol saber res més.




2ª estrofa: ens diu que l'amor és igual que els jocs d'atzar on podem trobar coses bones i dolentes.
cremant així el darrer full de la llibreta, ens vol dir que crema els seus records, l'últim full d'aquells records.

3º estrofa: cal que la flexa encerti per a tenir un amor bo, és a dir tenir un amor feliç o un amor fracasat.

4ª estrofa: Ens parla dels signes del zodíac: al cranc és l'home i l'escorpí és ella.

Al tema del poema són les relacions amoroses relacionades amb l'atzar.

Ens parla d'un matrimoni que no ha funcionat bé del tot i que ella no està contenta dei que tornaría a intertar-lo una altra vegada.
Hi trobem diverses metàfores on ens parla de la sageta (cupido) que depenent on es claví serà un amor feliç o no.
Ens nombre també el joc d'atzar on el podem identificar amb l'amor, aquest amor que té un destí com el de la ruleta.
La llibreta que ens mena són els seus records que els vol cremar per tornar a començar de nou.
A l'inici de la poesia ens parla molt del mar, al acabar ens parla del cranc i l'escorpí, aquells dos personatges en el zodíac.
Maria mercè creia molt en aquest tipus de "magia".
Així doncs, ens reflexa el tema de l'amor fracassat relacionat-lo amb la ruleta, com si fos un joc d'atzar on no saps si pots ganyar o pedre.

Foguera joana

ES un recull de poesies, més bé herótiques, el que vol aquesta autora és integrarnos en una poesia bàsicament femenina. Hi ha metafores herótiques.

part 1:

El fil es el tipus de teixit en que es feien els llençols , una metafora que utiliza al poema.
les vores de coixí ,una altra metafora.
ens identifica el llit amb un cel. Perque en aquest cel hi regna l'amor, el paradis.
la flor te un significat herótic, que es refereix al sexe femení.
aquesta primera poesia formalment hi ha una unica estrófa de 4 versos,la seva metrica es irregular.


part 2:
una sola estrofa mab set versos. la seva metrica també irregular. els versos tampoc tenen cap tipus de rima.
en el darrer vers ens explica el desitj,el d'estar tota la nit amb aquesta persona.
donam la sal el seu significat es ven complex.

Part 3:

porta un vestit estampat de flors i fulles. fa una serie de metafores, sobre el seus pits ja que estan engaviats per el seu vestit, peró quan les fulles i les flors es cauen, es adir el vestit es cau.
poc despres ens compara els pits amb els peixos, com les onades
te dos estrofes de tres i quatre versos ,ni, comença el inici de aquesta relació amoros , en que ens parla de l'inici i el desenvolupament del seu amor.

part 4:

parla de un home, que es un enemic dolç, els hi posa paranys en els cuals ella cau en aquests poarañs. en aquests paranys hi ha una relació de plaer.
una poesia de quatre versos de quatre silaves hi ha un de sis. hi ha unes paradoxes, que hi ha un ene mic dolç.

part 5:

en auqesta poesia ens explica els desitjos que faria havui. havui li ve de gust estar tranquila, li ve de gust una relació de tendresa,caricies, i que tot aixó seguis un camí lent.
esta situat en la nit. vol una relació duradera i tranquila. es u
es una estrofa de tan sols 9 versos.
part 6:
ens diu que la seva espasa es una joguina molt dolça.
part7:

ens parla de que ella li diu que li obre el castell sense cap mena de resistencia,
diu que llença el matrimoni, es adir no te enetres per aquest compromís.

Tombant

Comentari Tombant I:

El poema va de que una persona surt al balcó ,es tracta d’una escena molt casolana situada en un moment concret del calendari, sembla un diari personal i ens explica una escena en forma d’anècdota i que quan surt veu flors, això sembla una introducció a els dos últims versos, que vol dir que no sortia al balcó fa temps per que anava darrera de les persones que l’agradaven i no tenia temps per fixar-se al balcó, les altres coses pot ser els seus interessos politics i en les seves classes.La forma es de 2 estrofes la primera amb 9 versos i l’altre amb 2 i en aquest cas els versos son tots lliures no rimen, no tenen la mateixa mesura i te mes de prosa poètica que no pas de poesia.

comentari tombant II:

Tombant significa girar i això amb la biografia de l’autora vol dir que va canviar el seu itinerari i canvia per un camí que no es normal. Maria Mercè Marçal va deixar la seva parella masculina i fa un gran canvi a la seva vida.Sembla que l’estigui parlant a la tristesa ja que li diu que es vesteixi d’una roba que li pugi canviar una mica el dia. Ha d’anar al ball del carnestoltes, el ball de disfresses, anirà ella disfressada al ball però realment no es refereix al carnestoltes sinó es refereix a la vida en si ja que es com si es poses una mascara per enganyar a algú o dissimular alguna cosa, el carnestoltes el balla de la vida al qual ella va disfressada, hi aquesta vida que per ella es trista, que duu llàgrimes.Aquí l’autora ha de dissimular la seva corrent i la seva tristor i ha de ballar el ball de la vida com fa tothom.Forma:La poesia te 8 versos d'art menor, no hi ha rima ni cap tipus de mètrica.

Comentari tombant III:

Com un peix sense bicicleta es una similitud entre una dona sense home, aquí ens parla que no te cap amor i que esta sola.Es una composició molt curta formada per 5 versos, en aquest cas son octosíl•lab i nomes el quart es de 4 síl•labes.

Comentari tombant IV:

Un rostoll es el marge dels prats que no es conrea re i que els pagesos les cremen.La rella es un instrument del camp i serveix per tallar.En aquest poema parla de la mort que ho crema tot, la mort que fa desaparèixer la vida i l’autora demana que la mort que no es tallin uns arbres.Amb els arbres del canal vol dir que deixeu que la gent visqui com millor els hi semblin.

Característiques principals de la seva obra

Aquí podem veure les obres més destacdes, així com les caracterísisques d'aquestas obras i d'altres de Maria Mercè Marçal:

1. Ella el que intentava fer a la seva obra era trobar una veu propia, basada en la tradició literàrea catalana de les fades i les bruixes.
2. La feliçitat, fugaç instantanea efímera de la relació amorosa en el nostre context social.
3. L'antagonisme complex i amvibalent entre homes i dones.
4. intenta expresar l'experiéncia quotidiana de les dones de manera individual i col.lectiva, posant enfasí, donant importància a la seba solitud, també expressa solidaritat a les dones.

• Forma:
• En aquesta obra utilitza el sonet, la canço i altres formes diverses.
• L'obra es pot separar en dues parts, la primera més cutrta que la segona. Tant a la primera com a la segona, hi ha una forma métrica més popular i després els sonets.
  
• Títol:
• Al títol fa un homenatge a Josep Vicenz Foix i a la sebra obra sol i de dol i a una canço
• Plou i fa sol

Sol i de dol:

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
Em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m'aturen, astuts.

I dic: On só? Per quina terra vella,
-Per quin cel mort-, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
D'astre ignorat m'adreç passos retuts?

Sol, sóc etern. M'és present el paisatge
De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany:
Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany

O en tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja vaguí, i, de Déu, el parany
Per heure'm tot. O del diable engany.


Plou i fa sol:

Plou i fa sol
les bruixes es pentinen;
plou i fa sol;
les bruixes porten dol.

Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen;
plou i fa sol,
les bruixes fan un ou.

Bibliografia Maria-Mercé Marçal

Biografia
Maria-Mercè Marçal neix el 13 de novembre de 1952, circumstancialment a Barcelona. Fins als deu anys, passa la infantesa a Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), d'on ella es considera sempre originària. Sempre recordarà els orígens de la seva família, establerta al camp i dedicada a la vida de pagès. És principalment el seu pare, que havia arribat a iniciar estudis universitaris en la seva joventut, qui l'estimularà cap a la cultura.

Estudia el batxillerat a l'Institut de Lleida, després d'haver obtingut una beca. De ben jove comença a escriure els primers poemes, tot i que en castellà, ja que la seva formació, a causa de la dictadura, fins aleshores havia estat en aquesta llengua. Però influïda pel moviment de la Nova Cançó comença a escriure els primers versos en català. El 1969 es trasllada a Barcelona per ingressar a la universitat. Es llicencia en Filologia Clàssica. Del 1969 al 1971, viu en un col·legi major, el de Santa Eulàlia de les Teresianes. Passa una etapa qualificada per ella mateixa com a "mística", on pren contacte amb comunitats cristianes de base i dóna classes a grups obrers. El 1972 es casa amb el poeta Ramon Pinyol Balasch. Aquest casament suposa, en paraules seves, "un canvi molt radical en la seva vida". Abans d'acabar els estudis, fa classes de llengua catalana a Sant Boi de Llobregat, dins el marc de la resistència política i cultural antifranquista de l'època.

El 1976, Maria-Mercè Marçal guanya el premi Carles Riba de poesia amb el recull Cau de llunes. En aquest període, comencen els seus primers passos en el món literari i també la seva immersió en el món polític. Immersió que inicia el novembre de 1976 quan s'afilia al PSAN i forma part del comitè executiu, càrrec pel qual és reelegida en el primer congrés del partit el març de 1978. Just en aquesta època publica alguns poemes a la revista Reduccions. El 1979 forma part de les llistes del PSAN en les eleccions per la circumscripció de Lleida.

Aquest mateix any publica el segon poemari, Bruixa de dol, i el seu nom es comença a fer popular, no només per la seva obra poètica, sinó també pel seu paper com a dinamitzadora de grups feministes. Col·labora en publicacions com Reduccions, Dones en lluita i Escrivint a les parets. També participa en el muntatge La sala de nines, de Mercè Rodoreda, a càrrec del grup de Teatre Bruixes de Dol, nom inspirat en el seu poemari.

Els anys vuitanta s'inicien amb el naixement de la seva filla Heura, experiència personal que reflecteix en els poemaris Sal oberta (1982) i, més endavant, La germana, l'estrangera (1985). Aquest segon treball li val el premi López-Picó. D'aquest període, també és Terra de Mai, en el qual l'autora parla de l'homosexualitat femenina, silenciada fins aleshores en la literatura catalana. Els últims treballs com a poeta arriben amb el recopilatori Llengua abolida, on inclou el poemari Desglaç, en el qual intenta traduir en paraules el dolor per la mort del seu pare.

També és important citar el seu vessant com a traductora, en la traducció d'autores com Colette, Yourcenar, Leonor Fini i, en col·laboració amb Monika Zgustová, les poetes russes Anna Akhmàtova i Marina Tsvetàieva. També conrea esporàdicament l'assaig literari en articles i conferències.

No abandona mai la militància en el moviment feminista, tot i que, progressivament, es va centrant de manera prioritària en el terreny cultural i literari. En els últims anys de la seva trajectòria, impulsa la creació del Comitè de dones escriptores dins el Centre Català del PEN, arran de la fundació d'aquest moviment femení internacional el 1992.

Mor a Barcelona, el 5 de juliol de 1998, a causa d'un càncer, als 45 anys, just quan comença a viure la seva maduresa com a escriptora. Entre molts homenatges dels col·lectius i associacions amb els quals havia col·laborat, el 28 de novembre del 1998, la població d'Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell) inaugura una escultura en record seu, obra de l'artista Xavier Marcè.