Característiques principals de la seva obra

Aquí podem veure les obres més destacdes, així com les caracterísisques d'aquestas obras i d'altres de Maria Mercè Marçal:

1. Ella el que intentava fer a la seva obra era trobar una veu propia, basada en la tradició literàrea catalana de les fades i les bruixes.
2. La feliçitat, fugaç instantanea efímera de la relació amorosa en el nostre context social.
3. L'antagonisme complex i amvibalent entre homes i dones.
4. intenta expresar l'experiéncia quotidiana de les dones de manera individual i col.lectiva, posant enfasí, donant importància a la seba solitud, també expressa solidaritat a les dones.

• Forma:
• En aquesta obra utilitza el sonet, la canço i altres formes diverses.
• L'obra es pot separar en dues parts, la primera més cutrta que la segona. Tant a la primera com a la segona, hi ha una forma métrica més popular i després els sonets.
  
• Títol:
• Al títol fa un homenatge a Josep Vicenz Foix i a la sebra obra sol i de dol i a una canço
• Plou i fa sol

Sol i de dol:

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
Em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m'aturen, astuts.

I dic: On só? Per quina terra vella,
-Per quin cel mort-, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
D'astre ignorat m'adreç passos retuts?

Sol, sóc etern. M'és present el paisatge
De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany:
Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany

O en tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja vaguí, i, de Déu, el parany
Per heure'm tot. O del diable engany.


Plou i fa sol:

Plou i fa sol
les bruixes es pentinen;
plou i fa sol;
les bruixes porten dol.

Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen;
plou i fa sol,
les bruixes fan un ou.